Vocació de vegueria del Penedès

  • Se celebrarà els dies 15 i 16 de juny al Vinseum, de Vilafranca, i a Torrerramona, a Subirats
  • Els organitzadors alerten dels perills de la recuperació econòmica  i recorden el valor del paisatge en el negoci del vi

Vilafranca del Penedès / El Vendrell / Vilanova i la Geltrú, 30 de maig de 2017.- Els Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola (CEPvi) ha presentat avui el VI Congrés d’Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme, que tindrà lloc els dies 15 i 16 de juny al Penedès.

Patrimoni lingüístic i cultura vitivinícola

L’impacte econòmic de la protecció dels paisatges com a bé intangible és un tema que uneix el patrimoni immaterial al desenvolupament econòmic territorial. No hi pot haver una bona conservació del paisatge sense la supervivència de les activitats que s’hi desenvolupen. Un cop més, els habitants són una part estratègica del procés, ja que són els actuants i  transmissors, bàsicament per tradició oral, del saber.

Un Congrés actiu. La geometria líquida

El Congrés d’Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme es caracteritza, a més de la seva voluntat de rigor científic i nexe entre allò local i allò universal, pel desig de ser útil, d’entendre les problemàtiques que afecten els paisatges de la vinya, i perquè les seves aportacions siguin la llavor d’accions futures que impulsin la qualitat del paisatge vitivinícola.

Aquesta voluntat de ser útil, de materialitzar la millora del paisatge vitivinícola, s’ ha traduït en les edicions anteriors del Congrés en accions directes sobre el territori. Des d’instal·lacions efímeres en cellers i vinyes com Albet i Noya, el Castell de Vilarnau, Cal Maristany, o Recaredo  fins a la interpretació artística de la vinya com Vinyart, on un bon nombre d’artistes van transformar venerables ceps en autèntiques obres d’art.

El paisatge entre el subjecte i l’objecte

Poques coses són tan importants com el paisatge, perquè d’ell se’n deriva el nostre ser individual i col·lectiu i, en bona mesura, el nostre benestar. I pocs termes tan determinants com el paisatge són tan poc coneguts per a la majoria de la nostra societat (tenim una manca de cultura en aquest sentit esfereïdora) i contra el qual s’han produït els abusos més aberrants, que alhora ens han marcat tant la nostra vida.