El Congrés d’Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme es caracteritza, a més de la seva voluntat de rigor científic i nexe entre allò local i allò universal, pel desig de ser útil, d’entendre les problemàtiques que afecten els paisatges de la vinya, i perquè les seves aportacions siguin la llavor d’accions futures que impulsin la qualitat del paisatge vitivinícola.

Aquesta voluntat de ser útil, de materialitzar la millora del paisatge vitivinícola, s’ ha traduït en les edicions anteriors del Congrés en accions directes sobre el territori. Des d’instal·lacions efímeres en cellers i vinyes com Albet i Noya, el Castell de Vilarnau, Cal Maristany, o Recaredo  fins a la interpretació artística de la vinya com Vinyart, on un bon nombre d’artistes van transformar venerables ceps en autèntiques obres d’art.

Entre les Intervencions directes i permanents  en el lloc, promogudes pel Congrés destaquen el conjunt escultòric Remors i Circells de l’artista Rufino Mesa, del qual la Sisena edició del Congrés commemorarà el 10è aniversari, homenatjant els pagesos les  mans dels quals  van servir per fer els motlles de l’escultura.

De l’èxit de Remors i Circells, ara convertit en una fita important en el paisatge i en la ruta de la Pedra o del Castell, emergí en el marc del tercer Congrés el projecte Miravinya, que va proposar la creació de cinc miradors distribuïts en forma equilibrada pel  territori  de manera que el paisatge que s’hi contempla és narrat pels dissenys del propi mirador: Postals de Vilafranca, a la muntanya de Sant Pau; Circell, a Avinyonet del Penedès; La Cadira,  a Torrelavit; Horitzons, a Font-rubí; i Mirador de Montserrat, a Subirats. La idea de Miravinya  és oferir una successió de visions del Penedès que permetin comprendre d’una forma global la seva diversitat i estimulin la mobilitat i, alhora, la descoberta del Penedès. El Congrés ha desenvolupat d’acord amb els projectes aprovats Postals de Vilafranca i Circell conjuntament amb el Consorci de Promoció Turística del Penedès i els respectius ajuntaments de Vilafranca i Avinyonet del Penedès. Les obres que s’han fet a Torrelavit i Font-rubí són alienes al projecte promogut des del Congrés.

El paisatge de la vinya és un paisatge profundament humà en el qual la vinya es relaciona amb una sèrie d’elements  que en garanteixen la seva existència i funcionament a més de les masies i els cellers: els camis, els marges i les barraques. Aquests elements humils solen no estar catalogats i la seva preservació no està suficientment garantida.

El Congrés, en aquesta sisena edició s’ha proposat, donar-los la importància que tenen com a part substancial del paisatges de la vinya; fer-los visibles mitjançant l’art i els mitjans audiovisuals. Dues activitats  la restauració d’una barraca mestissa i la reconstrucció artística d’un mur de pedra enrunat, i els corresponents vídeos, seran les aportacions del bloc d’Art en aquesta edició.

Per barraca mestissa, s’entén aquella que no ha estat construïda totalment de pedra, sinó que incorpora altres materials com la teula, el maó o la totxana. Més pobres que les de pedra, aquestes barraques mestisses mostren, però, el pas del temps enfront de l’immobilisme de les que són estrictament de pedra seca. El vídeo  de Xavi Mitjans mostra el procés desconstructiu i constructiu de la nova coberta i el significat de la intervenció desenvolupada  amb la participació de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Els marges de pedra seca són probablement els elements que més defineixen la identitat dels paisatges agrícoles arreu del món: des de Rumania fins al Marroc passant per les Illes Balears. I el paisatge vitivinícola del Penedès n’es un exemple excepcional. Principalment, quan la topografia comença a ser significativa, com succeeix, per exemples, a les estribacions de la muntanya de Can Mata del Racó, sobre Sant Pau d’Ordal.

El mur de pedra seca pertany a un moment de la història del paisatge agrari, en què el moviment de les terres era dificultós i era necessari estabilitzar el sòl amb la construcció de murs de pedres, sovint provinents de l’adequació i l’aplanat de terrenys guanyats al bosc i a la muntanya per destinar-los al conreu de la vinya.

Ja amb els sòls consolidats, els enrunaments puntuals del murs de pedra seca, no afecten en un principi l’estabilitat de les terres i són abandonats, cosa que provoca la degradació paulatina del mur i la degradació del paisatges de la vinya.

Pedrart és una expressió que proposa el  Sisè Congrés (en el Segon Congrés va ser Vinyart) que denomina l’apropament, la reconstrucció al mur de la pedra seca incloent-hi l’art com a mecanisme que el singularitza i li dona la necessària visibilitat per ser reconegut, apreciat i, per tant, protegit.

Sota el Mas de la Bardera, i a 100 metres de Remors i Circells, es reconstruirà el fragment enrunat del mur composant la pedra seca d’acord amb la forma Geometria Líquida,  dissenyada per WINELand Identity and development-International Experimental Workshop,  i l’escultor Josep Massana.

Geometria líquida correspon a la  forma de copa que es forma per la intersecció de diverses línies emmarcades en un rectangle d’aproximadament  4x 2 metres. Com a les barraques mestisses apareixen materials actuals com el formigó que omple els angles més tancats i les peces de llautó que evoquen les bombolles del cava.

Geometria líquida pretén solucionar, en primer lloc,  un problema real de destrucció progressiva del mur i el lliscament final de les terres; en  segon lloc, cridar l’atenció dels caminants sobre la singularitat i la força del murs de pedra; i, finalment, aportar el que és més important per a la promoció d’un paisatge vitivinícola de qualitat: l’emoció.