Acabada la sisena edició del Congrés d’Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme, que es va celebrar el dijous 15 de juny al Vinseum de Vilafranca del Penedès, i el divendres 16 a la Confraria del Cava, a Subirats, podem dir que hem comprovat l’arrelament del Congrés al Penedès
El Congres 2017 va orientar els quatre mòduls prenent com a punt de partida el fet que la revifalla econòmica desvetllarà les demandes de sòl per a urbanització i infraestructures que, fins ara, estaven hivernant, i que enfront d’ això cal cohesionar la defensa de la identitat del paisatge de la vinya sumant a la reivindicació cultural l’actiu econòmic.
En el Congrés va voler abordar la incidència econòmica en els ímputs que reclama l’enoturisme contemporani: paisatges vitivinícola de qualitat, identitat dels llocs, valors històrics, paratges d’excel·lència, singularitat, originalitat, o tradició, valors molt presents al Penedès en qualitat i densitat, com va mostra la ponència Vinya Viva presentada pel CEPvi (Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola).
En posar l’accent en aquest valors, el Congrés presentava la tendència internacional actual de l’enoturisme d’excel·lència: promoure les vivències i les emocions com a prolongació natural del tast.
La permanent idea d’actualitzar i millorar el Congrés s’ha fet palesa en tres aspectes: la internacionalització, la dinamització i participació, i la sensibilització cap a la vegueria com a marc geogràfic de futura referència.
El Congrés ha comptat amb la participació de l’American Association Wine Economists, del Departament d’Economia de la Universitat de Nova York, a través de director de Ethoswines group, Paul Merton, que va pronunciar la conferència inaugural Observations on intangible: Winery landscape Excellence and Economics Earning, i dues videoconferències de la darrera reunió de la AAWE a Burdeus. Les tres aportacions giraven a l’entorn de com els intangibles, com ara el paisatge o la pròpia presentació del producte, incideixen en la valoració del producte per part del consumidor.
Les tres taules rodones, molt ben conduïdes pel seus moderadors Pere Bonet, Lluís Tolosa i Josep Bertan van oferir panoràmiques molt riques de continguts i qualitat humana, on van aflorar les coincidències i les diferències. La taula d’economia, amb la pagesia, empresaris i universitat, va oferir diferents punts de vista però una coincidència: la vinya primer. La taula sobre el paisatge, organitzada a l’entorn de diferents DO, va constatar una diversitat de situacions però una voluntat coincident. La taula de territori va girar principalment a l’entorn de la compatibilitat entre la capacitat de la identitat vitivinícola i les futures intervencions apuntades sobre el territori. Els coneguts apriorismes van tensar el debat, però el Congrés va aconseguir construir un escenari bàsic i aclaridor. Hi va contribuir molt la ponència Escenaris de futur al Penedès. Escenaris de conflicte de Maria Solé, que vapresentar una estudiada síntesi elaborada conjuntament amb la UPC sobre les grans actuacions previstes i la incidència al Penedès
El tema de la vegueria del Penedès ha estat molt present al Congrés com a àmbit de creixement natural d’aquesta biennal com del seu òrgan gestor el CEPvi i això ens ha de permetre col·laborar i compartir experiències amb el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia.
Les ponències han obert debats des d’àmbits diferents sobre la vinya i els seu paisatges: l’antropologia, l’ urbanisme, la cultura i la història, i l’Art. Aquest últim s’ha vinculat directament amb les demandes que l’enoturisme posa de relleu: la identitat, la singularitat del paisatge del Penedès. Això s’ ha realitzat mitjançant dues actuacions que, amb estratègies i objectius diferents, posen de relleu el patrimoni humil de la pedra seca: la reconstrucció d’una barraca mestissa, barreja de pedra seca i altres materials i la recreació artística d’un marge de pedra enrunat, a través del Pedrart.
Pedrart, per al Congrés i pel CEPvi, té una importància singular perquè obre un camí on es troben la recuperació del patrimoni i la seva memòria com a part essencial del paisatge vitivinícola, i ofereix la creació artística com a eina per singularitzar el lloc i posar de manifest el valor del patrimoni de la pedra seca.
Les conclusions del Congrés reflecteixen el seu perfil i les interesants aportacions dels assistents.
Potenciar el CEPvi com a ens integrador de tots aquells que donen suport al paisatge vitivinícola com a element cultural o factor econòmic, incloent-hi les organitzacions empresarials i professionals agràries. Potenciar els projectes que mostren la identitat del paisatge vitivinícola: el VinyaART, el PedraART, la Vinya Simfònica, i fer-los extensius a la vegueria. Racionalitzar les infraestructures, referenciant-nos en la identitat del paisatge vitivinícola i les seves escales. Regular amb mesura i sensibilitat la gestió del paisatge vitivinícola, atenent a la diversitat de perfils professionals i familiars que conté. La necessitat d’implicar les administracions locals i autonòmiques. En aquest sentit es proposa presentar aquestes conclusions a l’honorable consellera d’Agricultura. Seguiment, des de l’inici, de projectes, plans i altres alteracions territorials que afectin la identitat vitivinícola, sol·licitant, quan calguin, les moratòries pertinents. Considerar que un vi o un cava d’excel·lència només pot provenir d’un paisatge d’excel·lència. Atenent a la invitació de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, presentar aquestes conclusions de forma immediata. Acordar la presentació d’aquestes conclusions a les administracions pertinents de l’àmbit de la vegueria. Manifestar l’agraïment, el suport del sector del vi i el cava i d’altres ens en aquest Congrés.
Aquestes són les directrius que pensa desenvolupar en CEPvi durant el proper bienni de forma oberta i dialogant amb tots els agents que concorren en el paisatge penedesenc, mitjançant un programa d’activitats que es presentarà el proper curs.
Gràcies a tots els que heu fet possible aquest Congres donant-nos suport, participant o amb la vostra assistència.