Paisatgista autònoma, Diplomada per Versailles (2003). Des de l’any 2005, la seva feina es centra principalment al que fa referència a cellers i paisatges vitivinícoles, any en el qual es va instal·lar al Penedès (disseny, estratègies i investigació). Està referenciada en la xarxa de professionals de l’ Institut Francès del Vi des de l’any 2008. Va ser membre de l’equip interdisciplinari d’investigació del turisme a la Universitat Paris1 Panthéon Sorbonne (EIREST) l’any 2014, i també en grups de treball de patrimoni cultural i paisatge en l’ ICOMOS (International Council of Sites and Monuments).

Enoturisme: paisatge, identitat i ciutadania

La societat atribueix valors als seus paisatges, però no tots els seus paisatges tenen el mateix significat per a tothom. El Conveni Europeu del Paisatge (Florència, 2000) és el text de referència a l’hora de definir el significat de la paraula paisatge en els programes d‘investigació i en de les administracions. N’evidencia l’aspecte social del paisatge: són els habitants qui el creen conjuntament amb les seves activitats i els seus usos; el paisatge és una activitat viva.
En la Carta del paisatge de l’Alt Penedès(2004) valorava el paisatge agrícola, i ja comptava amb una participació activa de la ciutadania. Les tertúlies que hem realitzat sota el paraigua del CEPVI(Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola) i l’Escola d’Enoturisme de Catalunya han volgut copsar el pensar de la ciutadania en tres àmbits: Enoturisme i paisatge, Els valors del paisatge, i El paisatge i el seu valor econòmic (la feia valdre en el seu valor econòmic). Aquestes tres taules rodones han estat obertes a tothom, a més s’han enregistrat i lliurat a la xarxa, amb la perspectiva d’aplegar distintes mirades sobre el territori (novembre 2018- març 2019). En les tres taules rodones els i les ponents, un total de 15, han estat conduïdes per una moderadora hi han parlat de la seva experiència professional, fos de l’enoturisme, amb empreses com CavaEmotion, Visit Penedès, Caves Loxarel, Cal Feru, Escapadarural, Cooperativa l’Aresta, Mas Llagostera, El Garrofer, etc., amb tota mena de propostes que cerquen sobretot la qualitat i l’estima per la feina ben feta i, naturalment, la sostenibilitat amb l’entorn.
Hi hauríem de sumar altres visions com ho és aquest concepte del paisatge productiu que va fer servir una pagesa penedesenca. Hi ha hagut altres mirades com quin és el pes del sector immobiliari amb una visió àmplia: compravenda de masies, edificacions de nova construcció, també de polígons industrials; també és parla des de la perspectiva cultural o institucional. Aquesta darrera es va desenvolupar en la segona tertúlia. És valorar el paisatge amb una mirada com el valor educatiu en la seva apreciació; també com un element constitutiu de pertinença en la construcció de les distintes identitats que cerquem cada un i cada una de nosaltres en el paisatge; és a dir el paisatge com entorn personal i familiar.

Soazig Darnay, paisatgista