Després de dos dies d'informació i debat entorn del paisatge vitivinícola, les amenaces actuals i futures, i el potencial d'aquest paisatge com a motor econòmic del Penedès, el director del Congrés, Miquel Vidal, va presentar les següents conclusions a l'acte de cloenda, que va anar a càrrec de l'alcalde de Subirats, Pere Pons.

És conegut que, a causa de la seva  situació singular entre dues àrees metropolitanes, topografia plana i la proximitat amb una gran urb com és Barcelona, el Penedès es veu afectat ininterrompudament per conflictes  territorials que responen a una doble demanda. Com a destinació d’assentaments que la metropoli barcelonina projecta sobre el seu entorn territorial pensats des de la seva lògica: baix cost del sòl, accessibilitats, permissibilitat urbanística, etc . I, com a corredor de les infraestructures que amb una direccionalitat aproximadament nord-sud guillotinen els sistemes naturals de torrents i rieres.

El Congrés d’Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme es caracteritza, a més de la seva voluntat de rigor científic i nexe entre allò local i allò universal, pel desig de ser útil, d’entendre les problemàtiques que afecten els paisatges de la vinya, i perquè les seves aportacions siguin la llavor d’accions futures que impulsin la qualitat del paisatge vitivinícola.

Aquesta voluntat de ser útil, de materialitzar la millora del paisatge vitivinícola, s’ ha traduït en les edicions anteriors del Congrés en accions directes sobre el territori. Des d’instal·lacions efímeres en cellers i vinyes com Albet i Noya, el Castell de Vilarnau, Cal Maristany, o Recaredo  fins a la interpretació artística de la vinya com Vinyart, on un bon nombre d’artistes van transformar venerables ceps en autèntiques obres d’art.

La incidència del paisatge vitivinícola en la millora econòmica del sector, requereix una mobilitat ordenada que permeti:

• L’apreciació, valoració i comprensió del paisatge de la vinya.
• Una articulació clara de la vivència del  paisatge amb tots els agents presents que actuen en territori a l’entorn del cava i el vi.

El territori vitivinícola del Penedès presenta unes especificitats pròpies que el diferencien d’altres paisatges vitivinícoles d’arreu. És un paisatge amb una llarga història com explica molt bé Pere Mestre i Raventós en l’estudi Passat, present i futur de la vinya i el vi al Penedès, que podeu consultar aquí.

És ben sabut de tothom que la realitat es composa d’una part que es veu, que es toca,  i una part que no és material, però que la condiciona. Immaterials no ho són únicament la història, la tradició, els hàbits o les creences, sinó també el somnis i els imaginaris.

Si bé tot el que es material, i per tant quantificable, s’estudia, s’analitza i es té molt en compte a l’hora de prendre decisions, en el cas d’allò que és immaterial, malahurament, no és així.

N’hi ha hagut prou amb uns lleus indicis de recuperació econòmica (mes bancària que social), pendents de confirmació real, perquè es desvetllés una altra vegada la demanda indiscriminada del territori i de requalificacions per part de tots el sectors: industrial, logístic o immobiliari, amb prediccions de grans beneficis i avantatges per a tothom. Com si de cop hi volta haguessin desaparegut les nafres de la bombolla immobiliària, i no hagués passat res. Diuen que no hi ha pitjor cec que aquell que no vol veure.

El passat 15 de març el president del lobby Ferrmed, Joan Amorós, va pronunciar una conferència al centre Àgora de Vilafranca del Penedès en la qual defensava la construcció de l’Eix Ferroviari Mediterrani i un enclavament intermodal a les comarques del Penedès.

Els dies 15 i 16 de juny, se celebrarà el VI Congrés Art i Paisatge Vitivinícola. Enoturisme, un nou congrés amb novetats importants respecte de les edicions anteriors.

Un congrés de recapitulació. L’any 2015 es va celebrar  la cinquena edició, dintre de l’ àmbit de Vilafranca de Penedès Capital de la Cultura. El sisè congrés presentarà la memòria  de les aportacions més importants fetes a les edicions anteriors: ponències, activitats artístiques efímeres o  permanents promogudes pel congrés com els miradors construïts  dintre del projecte Miravinya que ha estat promogut i desenvolupat  pel  Congrés.