Itineraris i identitats. El paisatge de la vinya

La incidència del paisatge vitivinícola en la millora econòmica del sector, requereix una mobilitat ordenada que permeti:

  • L’apreciació, valoració i comprensió del paisatge de la vinya.
  • Una articulació clara de la vivència del  paisatge amb tots els agents presents que actuen en territori a l’entorn del cava i el vi.

El territori vitivinícola del Penedès presenta unes especificitats pròpies que el diferencien d’altres paisatges vitivinícoles d’arreu. És un paisatge amb una llarga història com explica molt bé Pere Mestre i Raventós en l’estudi Passat, present i futur de la vinya i el vi al Penedès, que podeu consultar pdfaquí.

Ja el ibers cultivaven la vinya i produïen vi que, sota la dominació romana, s’exportava massivament a Roma. A l’Edat Mitjana ja arribaren a Catalunya varietats noves de raïm, com la vernacia, actualment coneguda com la garnatxa. Exemples d’episodis que  han deixat presències al territori com la muralla ibero-romana d’Olèrdola, el cenobi benedictí de Sant Sebastià dels Gorgs fundat per Mir Gibert al segle XIV, o la casa-palau Torre Ramona, exemple de construcció civil del Renaixement, que serà la seu del Sisè Congrés d’Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme.

Paral·lelament i íntimament lligat a aquest sediment històric cal remarcar el patrimoni humil dels marges de pedra seca i de les barraques ortodoxes o mestisses, autèntiques  arquitectures sàvies que, conjugant art(esania) i funcionalitat, van organitzar el paisatge de la vinya.

En aquest sentit la Sisena edició del Congrés d’Art, Paisatge Vitivinícola i Enoturisme, presentarà dues obres de recuperació i interpretació de l’arquitectura de pedra seca, amb un mateix objectiu, la seva salvaguarda, però amb estratègies diferents: la restauració preservant la seva forma original d’una barraca mestissa (pedra seca i altres materials) i la reinterpretació artística per a la recuperació d’un mur de pedra seca al paratge de la Bardera.

Aquest sediment històric-arquitectònic s’ha dipositat al llarg dels segles damunt d’un territori on l’acció humana s’ha relacionat intensament amb la natura. Ho ha fet de tal manera que el paisatge vitivinícola penedesenc ofereix unes imatges singulars  del  diàleg entre el conreu de la vinya i el bosc, el turó i la riera molt lluny de les immenses i monòtones extensions de vinya d’altres paratges vitivinícoles.

En aquest context se situa Itineraris Identitaris Matriu d’Excel·lència Enoturística. Petit Atles de Paisatges de la Vinya. Subirats. És un treball experimental i de recerca desenvolupat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya, i el  Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola (CEPVI), que ha tingut el suport del Consell Regulador del Cava i que es  presentarà en el proper Congrés, el 16 de juny al matí.

Els Itineraris Identitaris es desenvolupen amb la col·laboració del Patronat del Turisme de Subirats i prenent com a punt de partida les rutes de cicloturisme que ja formen part de l’oferta turística del municipi. El treball contempla així tres itineraris: el de l’Aigua, en el qual la identitat ve definida per la presència de la  riera de Lavernó i els  torrents Marrugat i de les Tarumbes; el del Castell o dels marges on aquests elements identitaris prenen una gran rellevància per la presència de la Serra del Pi de Moió; i el darrer itinerari, el dels Costers de l’Ordal que s’identifiquen amb un diàleg més dur entre el bosc més ferestec, la topografia de la Serra de l’Ordal i la vinya.

L’objectiu dels Itineraris Identitaris és una aproximació global, holística i intensa al paisatge de la vinya, considerant dos blocs: un primer bloc patrimonial en el qual es diferencien el patrimoni catalogat per la Diputació de Barcelona i l’Inventari del Patrimoni Cultural de Subirats i tots aquells assentaments, cellers, comerços, i masies,  l’activitat dels quals està vinculada al paisatge vitícola; i un segon bloc que correspon al paisatge respecte al qual els Itineraris ofereixen una selecció de punts de  contemplació, en els qual s’expliquen la seva estructura i identitat.

La paraula matriu denomina el conjunt d’aquests itineraris, a través dels quals es pretén aportar les vivències més enriquidores del Penedès (per fidelitzar el visitant) i és en aquest context on la contemplació de la bellesa del paisatge ve seguida de la descoberta del seu perquè, sobretot si es pot gaudir compartint el un cava o un vi, resultat d’aquest paisatge.

Etiquetes: Subirats, Penedès,, congrés paisatge,, vinya,, art i paisatge,, enoturisme

© CEPVI, 2017 |  Política de Privacitat  |   Avís Legal |   Política de Galetes 
Un web de TERRABIT i TAEMPUS